Mai les fulles, però, no estan mortes.
Ben bé ho deia Salvat Papasseit en alguns fragments d’aquell poema:
(…)
Primavera d’hivern-Primavera d’estiu.
I tot és Primavera:
I tota fulla verda eternament
Res no és mesquí
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir
(…)
Aquesta tardor, la nostra primavera d’hivern ha estat, veritablement, una primavera. I primer ha arribat Santa Llúcia (que allarga el dia un pas de puça) que el fred. El fred, però, no se’l mengen les rates i, ben aviat, ens farà treure abrics i bufandes amb enyorats colors de bosc. Al nostre Institut, els arbres amb la fulla caduca es resisteixen, uns més que altres, a despullar-se. Cada alumne d’Imatgies va apadrinar la tardor d’un dels arbres que ornen angles, racons, patis, jardinets… del centre. Anirem mostrant-vos l’evolució tardorenca de la servera, l’arç, el lledoner, el freixe, la figuera… o aquell codonyer que encetà el curs farcit de regals daurats.
 |
el Rourar entre octubre i gener
