FITXA TÈCNICATÍTOL ORIGINAL: BAL ANY: 2010 PAÍS: Turquia
DIRECCIÓ: Semih Kaplanoglu GUIÓ: Semih Kaplanoglu FOTOGRAFIA: Baris Ozbicer
REPARTIMENT: Erdal Besikçioglu, Tülin Özen, Alev Uçarer, Bora Altas
PRODUCTORA: Coproducció Turquía-Alemania; Kaplan Film Production
PREMIS: 2010: Festival de Berlín: Ós d’Or a la millor pel·lícula
2010: Oscar: Pre-seleccionada per Turquia com “Millor pel·lícula de parla no anglesa”
2010: Premis del Cinema Europeu: Nominada millor pel·lícula, director i fotografía.
GÈNERE: Drama | Infancia. Vida rural
Bal (Mel) és una pel·lícula on destaca el predomini d’una bona fotografia front al diàleg. I està plena de detalls molt cuidats com els plans i la il·luminació, que li donen sensibilitat, tendresa i poesia. I aquestos menuts detalls són els que sempre marquen la diferència. La majoria estem acostumats a un cine amb un argument ràpid en el que en 90 minuts hi ha molta acció, però Mel té un argument por dinàmic i lent, potser massa per als que vivim en una societat accelerada. Encara que el film requereix aquest ritme, un ritme propi de la natura. Un altre tret a destacar seria l’ús del flashback i dels somnis, uns dels recursos més utilitzats al cinema, que en aquest cas funciona molt bé. Yusuf és el protagonista, és un xiquet d’uns 6 anys que va descobrint el món que li rodeja, té una relació molt especial amb son pare i l’admira. Li agrada acompanyar-lo a per mel, aprendre noms de flors i el tipus de mel que fa, etc. També mostra la complicitat que hi ha entre ells quan li conta els secrets a cau d’orella per a que ningú l’escolte. Un altra escena amb molta màgia és el reflex de la lluna dins d’un poal on Yusuf intenta agafar-la. Té un final, almenys per a mi, sorprenent i sobtat, d’eixos que no t’esperes. Crec que ha estat una de les millors parts de la pel·lícula i encara que no ho semble és un final molt cuidat i estudiat al detall. Tamara Gómez
Tracta d’un nen anomenat Yusuf i de com viu en unes terres allunyades i envoltat de naturalesa. El director destaca molt bé la manera de com a un nen li semblen importants certes coses que para ell ho són tot. Clar exemple és el desig d’aconseguir el llaç que dóna el seu professor als que ja saben llegir. O el vaixell que està fent el seu pare i que després regala a un altre nen. També m’agrada la idea que, malgrat els coneixements que es guanya a l’escola, el seu pare, com és apicultor i coneix la majoria de plantes i flors, li ensenya moltes coses sobre certes propietats de diferents flors, fent així una escola però en l’exterior. Jesús Albiol
Una trilogia en la que el protagonista és Yusuf, un xiquet que es recolza especialment en son pare que es apicultor i que agafa la mel de dalt dels arbres. Abans ja hi havia hagut dos films més “Ou” al 2007 i “Llet” al 2008. Aquests tres films conten la història vertadera del protagonista.
El film transcorre en un ambient natural i rural per això ocorre tant lentament el desenvolupament. Estem acostumats a que ocorrega tot ràpidament i que la informació aplegue per tots els costats, però aquest film en estar gravat en un ambient tan idíl·lic com aquest precisa dels silenci i de seqüències lentes. Pel que fa als plans de les seqüències normalment es un pla general i veiem com els personatges s’allunyen o van cap al que busquen, en tal ambient no cal que hi predomine masa el pla principal, crec que el que volia transmetre el director era que vegerem com es el bosc i la vida que hi ha en ell. Es curiós que no hi haja musica però crec que no feia falta perquè el que volia mostrar era la quotidianeïtat i la vida sense preses.
Predomina el silenci, cosa que no m’ha agradat en aquest film, ho podem comparar amb el film Sang Woo i la seva iaia en el que el diàleg tampoc era massa notori però sabíem el que volia transmetre i el diàleg apareixia en moments puntuals, també hi recorda la naturalesa en la que vivien.
Pel que fa a la fotografia esta molt ven cuidada amb contrallums molt bonics com quan el xiquet esta assegut mirant com plou o al principi quan esta parlant en son pare i llegint. Al llegir el xiquet es sent molt mes agust amb son pare, cosa que a l’escola li causa problemes perquè voldria guanyar una insígnia però al tindre eixa por de fer-ho en públic com llig li costa guanyar-la però ho aconsegueix. El film comença amb un flashback en el que son pare te una mena d’incident que desgraciadament al final del film es farà realitat.
Potser a algú aquest film li haja agradat perquè pot recordar alguna infantesa en la que visqueren al bosc i en eixe ambient rural de treball al camp i de viure una vida allunyada de les ciutats i dels seus sorolls cosa que avui resulta un poc difícil.
A mi no m’ha agradat perquè eixos plans tan fixos i que transcorren tant lents hem fan posar-me nerviosa i vull saber el que passara enseguida. Potser perquè estem acostumats als films amb tanta acció i amb tanta informació de colp ens resulte difícil el que ens agrade aquesta. Beatriz Hidalgo
Mel, forma part de la trilogia que el director començà al 2007 amb Ou i, seguidament, amb Llet (tot un bescuit). Aquest film narra tots els fets que li succeïxen a Yusuf en la seua infantesa. Yusuf, un xiquet de sis anys, comença anar a l’escola i viu amb els seus pares. Sempre que pot acompanya el seu pare al bosc a recollir mel i descobrir llocs encara no coneguts per ell. El seu major desig és aconseguir un premi que el seu professor dóna als que s’ho mereixen, ell en canvi és l’últim en aconseguir-ho perquè no sap llegir. Aquesta pel·lícula comença amb un flashback, un somni de Yusuf que després es converteix en realitat. El bosc és considerat com un lloc màgic i misteriós. Semih Kaplanoglu dóna molta importància a la fotografia, podem observar com empra plans generals, juga amb els contrallums i color, com per exemple, el color blanc de la classe, podria significar la innocència dels xiquets o el groc de sa casa com un lloc agradable (ple de mel). Laura Montalban
És un film on les paraules no tenen molta importància. Ens narra la història d’una família. La mare treballava agafant te i el pare era collidor de mel (basoler). La relació entre el pare i el fill era molt bona .Un dia el pare se’ n va anar per coses de treball amb la mal sort que mentre treballava es va caure d’un arbre.Els paisatges que ha utilitzat el director són molt bonics perquè són boscos impressionants. Sara Kedar
En aquesta pel·lícula torna a predominar el silenci, com a Hierro3, sobretot el del personatge protagonista que és el xiquet. Aquest film molt lligat a la natura i la mostra des d’un punt de vista molt poc peculiar. Ens mostra els sons que produeix si et quedes escoltant-la, cosa que no es sol fer de normal. La natura apareix reflectida amb una fotografia molt verda, molt bonica. També predomina el flashback i el temps a la pel·lícula passa molt lent, necesàriament per a mostrar la tranquilitat que comporta la vida enmig de la natura. És un film amb uns detalls molt cuidats, encara que no m’ha agradat gens.Belén Morillas
Mel ens relata una història amb final trist amb una sèrie de imatges i amb escassetat de diàleg. Gràcies a aquesta absència de parla podem apreciar una sèrie de sentiments que expressen els personatges principals. La mare expressa tristesa cada vegada que el seu home els deixa a casa per anar-se’n a treballar. El treball de l’home és molt dur perquè ha de viatjar molt per a aconseguir un sou bàsic posa en risc la seua vida pujant-se als arbres per agafar mel. El fill expressa una certa incomprensió ja que a l’hora de llegir davant de tots els seus companys de classe tartamudeja, això per a ell és molt tràgic i vergonyós ja que li donen l’etiqueta com als seus companys només perquè al professor li dóna llàstima. Una de les causes per les quals el xiquet tartamudeja podria ser l’absència del seu pare en el seu hogar familiar. També hem de destacar la relació amb una altra alumna de la seua mateixa escola que reflexa els seus sentiments i també esta marginada dels seus companys com ell. Aquesta xiqueta per a alegrar-se canta una cançó que el xiquet escolta amb molta curiositat ,tot analitzant la sua lletra. Cristian Sánchez
Mel ens conta la història d’una família que viu en mig de la muntanya. Un dia per motius de treball el pare se’n va. La seua dona i el seu fill es queden molt tristos.
El més predominant d’aquest film és el paisatge. Cada escena té un paisatge de muntanya diferent i és el que més m’agrada. Per exemple, l’escena de Yusuf anant a la escola és molt impactant, el director juga amb l’altura del xiquet i l’altura de les muntanyes i deixa al xiquet com una miniatura. Pel que fa al diàleg, no abusa i això impacta ja que amb el escàs diàleg la pel·lícula s’entén molt bé. En les escenes que Yusuf està en l’escola i llig predomina el companyerisme del seus companys, encara que no llegisca bé, els seus companys li aplaudeixen i ell se sent millor. Sara Segura
Aquesta pel·lícula anomenada Miel narra la relació entre un pare i el seu fill. El xiquet, Yusuf, és el protagista de la història. Té uns 6 anys i ha començat a anar a l’escola on aprendra a escriure i llegir. El seu pare, Yakup, es dedica a l’apicultura i a vegades ha d’eixir fora de casa en busca de mel.
N’hi ha bastants coses a comentar del llargmetratge però cal destacar la relació entre el pare i el fill i com canvia al llarg del film. Yusuf vol molt al seu pare i quan està amb ell està content i es comuniquen amb molta facilitat. No obstant, quan està a l’escola observem com li costa més llegir i parlar. En totes les seqüències que es troben a casa podem dir que el xiquet només parla amb el seu pare, amb qui té plena confiança, mentre que amb la mare no parla en tota la pel·lícula.Una altra cosa a destacar és el constant silenci. Escoltem més al bosc que als personatges. En aquest aspecte podem comparar Bal amb els Films de Kim Ki-Duk.
En conclusió, és un llargmetratge que no necesita la parla per a explicar la història i que narra molt bé com un xiquet cambia el seu comportament i la seua forma d’actuar segons si està junt amb el pare o no. Pablo Berbel
Yusuf ès un xic de sis anys. Acaba de començar el col·legi i està aprenent a llegir. Yusuf és un xiquet molt tímid, per això llig molt mal a l’escola, a sa casa contràriament llig molt bé.Té una molt bona relació amb el seu pare, per això li ajuda i l’acompanya al seu treball d’apicultor.Les abelles desapareixen i el pare de Yusuf va en busca de la solució del problema, perquè la mel ès la fot d’ingressos de la família. El pare desapareix i Yusuf deixa de parlar però no perd l’esperança en la tornada del seu pare. Yusuf canvia el seu comportament, molt mes reservat i molt més tímid que abans.
D’ aquest film destaca el silenci ja que per a explicar les escenes en el bosc no fa falta el soroll. Això ho ha sabut expressar molt bé el director i ha conseguit una pel·lícula prou treballada. Àngel Alarcón
