El codi linguístic d’aquest anunci és tot oral. El cap crida un dels seus treballadors per telèfon per a que acudisca a la seua oficina. Quan entra li diu: “Sin rodeos, está usted despedido” i l’home reacciona cantant i ballant en una escena surrealista amb molta gent i efectes especials. Tots paren de ballar quan algú toca la porta del despatx. Una altra vegada és el mateix home i el mateix cap li torna a dir el mateix. Aquesta vegada es posa a cantar com si estiguera en una mena de teatre. De sobte toquen la porta i para de cantar; és una altra vegada ell i li torna a dir el mateix. Ara agafa el seu cap i ixen al carrer amb una gran quantitat de gent i li diu que li ha arruinat la vida amb una canço rap. Torna a tocar la porta i aquesta vegada el cap no li diu res, mentre ell es pren una coca-cola i…
Els emissors visibles de l’anunci són el cap del treball i un dels seus treballadors, que dialoguen al llarg de la publicitat. L’emissor real és la Casa Publicitària i firma anunciada ( Coca-cola ).
El missatge de l’espot és doble clar, “Compra Coca-cola”.
L’anunci està adaptat per a que siga del gust dels receptors. Els actors ens dediquen uns balls i unes cançons que criden l’atenció a l’espectador. És una manera de que quan passes per davant d’una coca-cola recordes aquest tipus d’anuncis i per tant agafes el producte.
El canal és la televisió, el cinema, Internet…
El context és l’espai físic on es desenvolupa la publicitat. Tota es du a terme en l’oficina, tret del final que ixen al carrer. El supercdontext seria aquesta època de crisi al treball i els acomiadaments.
