TESIS, un treball d’investigació

Aquesta setmana, i després d’haver vist el film d’Amenàbar, el nostre alumnat ens parlara de la pel.lícula i donarà sentit al títol en realitzar una xicoteta investigació d’alguns noticiaris en la nostra llengua i potser s’hi trobe la morbositat audiovisual de què ens parlava el director d’Àgora. TV3, IB3, l’Informatiu Territorial de TVE o Canal 9 en seran el laboratori; el 19 d’octubre, dia en què ETA va anunciar l’abandonament de les armes, el dia d’anàlisi.

FITXA TÈCNICA

TÍTOL ORIGINAL: TESIS (Thesis)           ANY: 1996    PAÍS: Espanya

DIRECCIÓ: Alejando Amenàbar            GUIÓ: Alejandro Amenàbar

MÚSICA: Alejandro Amenàbar, Mariano Marín                 FOTOGRAFIA: Hans Burman

REPARTIMENT: Ana Torrent, Eduardo Noriega, Fele Martínez, Jose Miguel Caballero, Joserra Cadiñanos, Miguel Picazzo, Nieves Herranz, Paco Hernández, Rosa Ávila, Rosa Campillo, Teresa Castanedo, Xabier Elorriaga.

PRODUCTORA: José Luis Cuerda

GÈNERE: Terror

PREMIS: XI edició dels Premis Goya
Millor pel·lícula
Millor director Alejandro Amenábar

Millor actriu protagonista Ana TorrentCandidata
Millor acor revelació Fele Martínez

Millor guió original Alejandro Amenábar

Millor direcció de producció Carlos Bernases

Millor muntatge María Elena Sainz de Rozas

Millor so Daniel Goldstein, Ricardo Steinberg, Alfonso Pino 

                                                     *                 *                             *                *

Angela prepara la seva tesi sobre la violència audiovisual. El que no esperava es que eixa tesi anara a resultar tan difícil i que es voria involucrada amb gent de la seva facultat que filmava pel·lícules snuff.
El que el director Alejandro Amenábar ens intenta mostrar en aquest film es la morbositat audiovisual. Al principi del film tenim un clar exemple del que ocorre en la societat: un home està mort a la via del metro i, a pesar que diuen a la gent que no s’acosten, tota la gent va a mirar-ho. Finalment no trauen les imatges i ens deixen a tots amb les ganes de vore-ho.
Una situació que es repeteix en diferents escenes és quan Angela acosta la mà a la cara d’algú. En el primer cas que ho veiem és quan el seu mestre està mort i ella, a una certa distància, allarga el braç i li toca la cara. També ho fa amb Chema quan aquest ja no controla la situació i esta bastant trist perquè diu que ningú el vol. En aquest cas podríem intuir que el que ella vol es animar-lo però després en apartar la mà veiem que potser sospite d’ell.
Es manté la intriga fins a l’ultim moment el director juga a fer-nos canviar de sospitós durant tota la pel·lícula podem sospitar de Chema, de Bosco o de la seva nóvia.
Tant els plans com el so són elaborats, en moments importants gasta el primer pla per a donar més importància, per exemple quan ens trau de prop la cara del seu mestre Figueroa mort o quan parla amb el seu nou mestre que li porta la tesi. Quant al so, acompanya les escenes de més intriga ja siga de dia com quan Angela està en casa de Chema i sospita d’ell, o de nit com quan Angela ix corrent de la discoteca perquè sospita de Bosco.
També hi ha una cosa important a destacar i seria la dels somnis com a desig . Angela es veu atreta cap a Bosco, aquest podria ser un dels assassins ella te eixe dubte, el desitja però a la mateixa vegada sospita d’ell. L’atracció que sent ens la mostra en forma de somni , descobreix que Bosco vol matar-la i l’està amenaçant amb un ganivet però encara així ella el besa fins que finalment se’l clava. Aquesta escena ens mostra que Angela el desitja però pot ser un assassí i que els somnis de vegades son una manifestació dels desitjos, ja que no els podem controlar.
Critica a aquest tipus de violència audiovisual que hi ha en la societat. Això que diem no vull vore-ho: ens tapem la cara i al final acabem mirant-lo . Alguns mitjans televisius, en especial en alguns informatius, potencien aquest tipus de violència tal vegada per a tindre mes audiència. Beatriz Hidalgo  Ben currat! Potser Freud afegiria alguna cosa al somni

Tesis fa una crítica de la morbositat audiovisual als mitjans de comunicació i al púbic que ho consumeix. Vivim a una societat en la que quan sentim “Aquestes imatges poden ferir la seua sensibilitat” ens tapem la cara amb les mans però deixem els dits entreoberts. Aquest és el clar exemple que mostra que en el fons als éssers humans ens agrada la morbositat encara que molts som hipòcrites i ho neguem.  L’existència de pel·lícules gore i snuff em resulta, com a poc, inquietant. Em pareix increïble com pot haver gent que consumisca aquest tipus de pel·lícules i que s’ho passen bé i gaudisquen d’aquestos gèneres. A mi em sembla molt desagradable i crec que supera la morbositat.  Tal vegada, el gore i el snuff ens queden lluny però, cada dia s’emeten programes en televisió que es mouen únicament per la morbositat. Però es clar, tothom nega vore’ls! Ens agrada, però no ens agrada admetre-ho. Tamara Gómez

Recents són les imatges de la mort de Gadaffi

“Tesis tracta sobre uns estudiants que desapareixen misteriosament a la universitat. Amb aquesta trama com a teló de fons, una estudiant de cinema, Àngela, investiga l’atracció de les pel·lícules de terror per a la seva tesi. El film combina la complicitat dels fanàtics del cinema amb la por, en introduir la violència en la investigació d’Àngela per derivar en un film de terror. Tesis mostra la voluntat d’Amenábar de desafiar i entretenir el públic, una cosa que Abre los ojos desenvolupa jugant amb les idees de realitat i fantasia.”

I, qui ho ha dit?

Tesis és una pel.licula d’Alejandro Amenábar. Els protagonistes principals són: Ángela, una estudiant de la universitat que està preparant sobre la violència audiovisual; Bosco un estudiant de la universitat i Chema, un estudiant extravagant. El que més m’ha sorprés ha sigut les pel.lícules “snuff” . Que hi ha ja tanta gent malalta, de fer eixes pel.lícules, que un xic puga matar la seua  novia per a fer una pel.lícula… També m’ha sorprés com et mareja. Cada dos per tres penses que es un o altre personatge el roí. I això t’entreté i estàs més atenta perquè vols vore qui es el roí. Amanda Granell

Aquesta pel·lícula és la primera que va fer Alejandro Amenábar, però no havia acabat la carrera encara. És d’una por instigant que la origina la música. Àngela coneix a un xic que es diu Chema que estudia en la mateixa facultat d’imatge. Àngela li demana una ajuda per a fer el seu treball de tesi, que tracta sobre la violència audiovisual, perquè ell te molta informació sobre aquest tema. Àngela troba una cinta que estava veient un professor que al dia següent es troba mort. En aquesta cinta apareix un tipus de pel·lícula anomenda “snuff-movie”. Junt a Chema intenten averiguar qui la va assassinar.
En la pel·lícula cal destacar el morbo visual, l’antítesi que mostra en el contrast dels personatges, la música… En el so, de vegades es queda en un silenci molt profund i la càmera lenta que dona molta impressió.

Una curiositat que hem descobert es que quan ella agafa el disquet dels compradors de la càmera xt-500 apareix el nom de Alejandro Amenábar perquè ell també va estudiar en aquesta facultat. També a l’Internet hem trobat que Bosco és el nom que va interpretar Amenábar en el seu curt “Himenóptero”.Tambe la càmera que va utilitzar Amenàbar en “Himenóptero” va ser la Sony xt-500. Andrea Caro

Moltes vegades  els nostres somnis constitueixen una manifestació dels nostres desitjos. Àngela somia que Bosco entra a la seua habitació amb una càmera de vídeo i un ganivet, diu que la vol matar encara que comença a besar-la i de colp li clava el ganivet. En el cas d’Àngela, ella sent atracció cap a Bosco però la reprimeix i es mostra en somnis. Té una lluita interna en la que es contraposa l’atracció què sent per ell i el que creu que és el correcte. Quan pensa raonadament, es dona compte de que podria ser un assassí i no deuria de sentir-se atreta per ell.  Tamara Gómez

Alejandro Amenábar demostra amb aquesta pel·lícula les seues capacitats com a director de cinema. Juga molt bé amb la il·luminació, en cada escena li dóna el to de llum adequat per a crear eixa tensió que fa que ho passes malament, que et fiques en la pell del personatge.També fa que estigues pendent durant tot el film, ja que dóna uns girs inesperats a la història que obliga a l’espectador a canviar d’opinió respecte a qui és l’assassí. Realitza un treball molt bo amb els distints tirs de cámera que ajuda a entendre millor certes situacions del metratge. El que fa que aqueta obra siga una pel·lícula interessant és el fet de jugar amb la morbositat audiovisual, eixa situació que em tingut tots de ”vore i no vore”, de tapar-se el ulls per no vore, però mirant entre dits una situació tràgica. En definitiva sap mantindre a l’espectador apegat a la pantalla, cosa que és molt important en el món del cinema, per la qual cosa Amenábar ha arribat a ser un gran director de cinema. Cal dir que va dirigir aquesta pel·licula sense tindre la carrera acabada i això és digne d’admirar. Bayron Gabarri

M’ha paregut molt interessant, perquè és un film que et deixa amb la intriga en moltes escenes, i també hi ha parts en què hi ha morbositat audiovisual, en les que et tapes perquè no vols esglaiar-te, però a la vegada ho vols veure. També hi ha colps còmics, com per exemple quan entra en una classe per amagar-se, i en eixe moment, acaba la classe. Fins el final, no saps clarament qui és l’assassí, i això et dóna ganes de veure la pel·lícula, hi ha escenes que penses que és un personatge, i altres penses que és un altre. Quan el professor rapta Àngela i l’apunta amb una pistola al cap, sembla que l’assassí siga ell, però com que estava el amic de Àngela, li salva la vida i segueix la història. Destaca l’escena del somni i el desig,  quan Àngela està somiant que està tenint un acte sexual amb Bosco, però a la vegada l’està forçant amb una navaja.  Finalment, quan va a casa de Bosco i veu el garatge on apareixien les xiques de la pel·lícula, s’acaba sabent que l’assassí és… Quan intenta matar Àngela i ella es talla la corda, et dóna ànim, perquè aconsegueix acabar amb ell. Víctor Blanch 

Tesis és un clar exemple de cinema espanyol, l’argument, està molt ben plantejat perquè a més del principal sospitós, poc a poc i a mesura que avança el film, es van descobrint nous implicats, però la major part de les vegades la primera impressió és la que conta, perquè a mesura que investiguen s’adonen que hi ha més gent implicada, el professor, que grabava els films snuffs i Bosco, que realitzava les tortures a les dones. Ángela, la protagonista, s’adona de que està enamorada de Bosco, però en aquest amor intervé un altre factor, que és la la mort representada per Bosco, perquè la protagonista, s’imagina que mentre consumen l’amor, li claven un ganivet. Aquest acte, és un poc sado-masoquista, és clar que ella en aquell moment (el somni), no s’adona de la gravetat de la situació i continúa pensant en ell, fins i tot, va a la seva casa. Chema, un personatge, també prou important en la pel·lícula, participa en la investigacio d’aquest fet, ell sempre va pensar que Bosco estava darrere de tots aquests fets però Angela, cega d’amor per Bosco, creu que ell no té res a vore, obviament s’equivocava.
Quan Angela acudeix a casa de Bosco, Chema decideix anar a salvar a Angela, però es massa tàrd..

Una gran curiositat, que vam comentar en classe varies vegades, va ser el concepte morbo visual, perquè en el final del film, apareixen els malalts en l’hospital, que no volen perdre’s la seqüéncia de la mort de Vanessa. Una bona pel·lícula, i un bon argument.Pablo Trigueros

M’ha agradat molt la pel.lícula perquè és de suspense i intriga. El que més m’ha agradat són els canvis de plans en les cares dels personatges per a marcar la intensitat de la conversació, però, el millor de la pel.lícula és que fins al final de la pel.lícula no saps qui és l’assassí i mentre et fa creure que cada vegada és un diferent. També combina molt bé la música amb el silenci per a mantindre la intriga.  Javi Llop

M’ha agradat molt perquè es molt entretenguda,cada vegada penses que un es l’assassí i fins al final no ho saps clar. En cada escena et deixa amb la intriga de que pot ocórrer en eixe moment. L’autor juga amb el pla i el contraplà, la música dóna mes por a l’escena, també utilitza el morbo audiovisual perquè no vols veure, però al final si que els veus perquè vols saber el que passa.
Hi ha una escena on apareix un somni i el desig. Sembla que la va a matar amb un ganivet i a la vegada ix un acte sexual. Per una altra banda, hi ha colps còmics com quan està intentant forçar la porta i està oberta.  Javi Alarcón 

Tesis és una pel·lícula de por però un poc lleuger perquè es basa en un por que es fa possible en els canvis de càmera i la musica. Te més d’un colp còmic com quan Chema intenta forçar la porta i al final estava oberta. També hi ha una antítesi entre els personatges principals ( Àngela i Chema). Fins el final no saps qui es l’asassí però te l’imagines. És una pel·lícula espanyola de fa anys però esta feta d’una forma que crea por en les coses mes simples. Me vaig esglaiar quan apareixia Bosco inconscient, però pel demès és normaleta. La pel·lícula tracta un tema que és el morbo visual, que es quan no vols vore una cosa desagradable però al final la mires.

Al final de la pel·lícula et pregunta si vols bore unes  imatges impactants i després apareixen els crèdits i te dones compte que formes part d’eixe public que demana eixes imatges morboses.  Alejandro Ocaña 

Aquesta pel·lícula espanyola és molt bona per a la gent jove i adults. El que més m’ ha impressionat ha sigut com fan por amb la música i el tipus de música que utilitzava. La música era un poc sinistra i a vegades la música en conjunt amb les imagines donava un poc de por. Després la tècnica que m’ ha impressionat es quan et porta per un camí que penses que es un assassi i de sobte s’obrí una porta i apareix una pista nova que et fa creure que es un altre ” engany-desengany ”.
Utilitza la violència àudio-visual. En un somni que te la protagonista mescla la morbositat en la por i te un somni un poc violent. També, en la primera seqüencia apareix una antítesi, el contrast entre els dos personatges principals: primer apareix ella i estudia en uns apunts ordenats i amb musica clàssica i després apareix ell amb uns apunts tot desordenats i música de rock. Tesis esta molt bé Andrea Gas

És una pel·lícula molt interessant i inesperada ja que t’esperes a que l’assassí siga un i després és un altre i un altre i acaba per ser un altre distint al que no t’esperaves. Al principi em pensava que l’assassí era Jorge Castro, el professor de tesis d’Ángela Márquez, la protagonista; després vaig pensar que podia ser la novia de l’assassí, desprès Chema l’amic de Ángela … però al final va ser torna el principal sospitós des del principi.
En la pel·lícula també va ser rellevant el somni d’Ángela per que no sabia molt bé el que volia dir… Eixia Bosco amb un ganivet ferint a Ángela però ella també sentia plaer mentre que li feien mal ja que li agradava el xic. Potser significava la virginitat. 

El que més m’ ha cridat l’atenció són els cartells que hi havien en la seua universitat d’Ángela i en la seua habitació tenia un cartell com “Mi idaho privado”. Li feien molta publicitat a unes altres pel·lícules. En una escena Chema ve “El regreso del viento del Norte”.
Em va parèixer una molt bona pel·lícula i espere que la pròxima que anem a veure siga pareguda a aquesta ja que em va agradar molt.  Lorena Micula

Ha estat molt interessant ja que fa una tesi de la violència àudio visual i li diu al seu professor de tesi que li busque una pel·lícula de violència i se’l troba mort veient-la. Ella i Chema intenten descobrir qui esta darrere del crim que apareix en la pel·lícula que ha vist el professor Jaime Muñoz Compte que no patisques un sobresforç!                                                                Per a ser la primera pel·lícula d’Alejandro Amenábar crec que ha sigut una de les millors. Les escenes tan originals que hi ha, el treball elaborat, el so en les escenes més emocionants… Si haguera de descriure aquesta pel·lícula en una paraula sería ”intrigant” ja que el públic hem estat intrigats en cada escena perquè sempre ens sorprenia tot el que passava i mai sabíem qui era l’assassí. L’argument d’aquesta pel·licula m’ha paregunt molt interessant i a més a més, Amenábar ha sabut emocionar al públic i de vegades ens hem ficat dins de la pel·lícula pensant que passaría si fórem nosaltres la protagonista d’aquesta història. Tesis, un relat que comença sent una història amb molt de sofriment, i acaba sent una història amb un final ”feliç”.

L’escena del somni. Aquesta escena ha donat molt que parlar ja que la protagonista somnia que la van a matar i a la vegada ix un acte sexual. Bosc, Noriega, ha fet que la història també tinga més intriga perquè ha sabut fer molt bé el seu paper de roïn. Sara Segura

UN LLARG ARGUMENT Ángela, personatge principal de la pel·lícula, ha d’elaborar una tesi sobre la violència audiovisual. El seu director, Figueroa, descobreix una cinta en la videoteca i apareix mort al dia següent, en la sala de vídeo. Ángela troba el cadàver i es dóna compte que havía mort a causa d’un infart. Aleshores decideix agafar la pel·lícula que va vore Figueroa en aquella sala i la veu en casa del seu company de facultat, Chema. Chema és un fanàtic dels films gore i per tant disfruta amb aquest pel·lícula. En la gravació es produeix una tortura per part d’un incògnit a una xica. Després d’uns dies investigant, pensen que aquesta gravació està realitzada amb una càmera XT-500 perquè veuen com s’hi aplica zoom digital en les diferents seqüències i quan es va gravar l’assassinat només eixes càmares tenien aquest tipus de zoom.

Ángela observa com un del alumnes de la facultat, Bosco, porta una càmera d’aquestes i pensa que podia ser l’involucrat. Ell veu com ella l’obserbava i comença a perseguir-la. Finalment es fan amics i inclús acaben protagonitzant algunes escenes calentes. El nou director de tesi d’Ángela, Castro, vol parlar amb ella. Aquest li ensenya una gravació on s’aprecia com ella roba la pel·lícula que va “matar” al senyor Figueroa, i li demana explicacions. La protagonista ix del despatx de Castro i comença a córrer, mentre ell la persigueix.

Dies després, Chema i Ángela tornen a la facultat i descobreixen un fum de càmeres XT-500 en una habitació secreta de la videoteca. De sobte s’apaga el llum i han d’encendre ciris. Quan s’acaben prenen foc a una jaqueta, però quan aquesta s’apaga ja no tenen res més per fer foc… A continuació s’encén el llum i apareix Ángela nugada a una cadira i el seu director de tesi preparat per matar-la. No volia fer-la sofrir i solament veu convenient pegar-li un tir al cap. En eixe moment entra Chema per a impedir-ho, però en l’intent, dispara a Castro, que acaba morint.

Un altre día, Chema i Ángela es troben en casa de Chema, i ella descobreix que ell la grabava amb una càmera d’aquestes. Poc després Ángela visita la casa de Bosco i es fonen els ploms. Apareix Chema i lluita amb Bosco. Bosco deixa inconscient a Chema mentre Ángela descobreix la sala on s’havien produït els assassinats de l’espectacle anomenat snuff. Bosco pretén fer el mateix amb ella, pero aquesta portava un ganivet en la mà i aconsegueix deslligar-se a la vegada que apunyala a Bosco. Posteriorment li pega un tir al cap i tot acaba. Finalment Ángela visita a Chema a l’hospital mentre en totes les televisions s’emiteixen reportatges sobre l’snuff. Pablo Berbel

Àngela és una xica que es troba fent la carrera de comunicació audiovisual, està preparant una tesi sobre la violència en les imatges, especialment en les pel.lícules. Comença a trobar-se amb un company de classe (Chema), per a que aquest li ajude a buscar una série de pel.lícules en les quals aparega aquesta violència de la que està realitzant la tesi Àngela. Àngela demana al seu professor de tesi que li aconseguisca alguna pel.lícula de la videoteca de la universitat. Aquest li aconsegueix una pel.lícula esnuf, aquesta l’arreplega després d’haver mort aquest professor degut al màxim impacte rebut per part de la pel.lícula. Àngela comença a investigar amb el seu company Chema, i descobreixen amb certs dubtes que el càmera de la pel.lícula aconseguida és Bosco, un altre company de classe. Poc a poc van succeint diversos actes en els quals apareixen dubtes de qui és l´assassi de les pel.lícules snuf que hi ha a la universitat. Cristian Sánchez

Aquesta pel·lícula és molt sorprenent. Al principi em pareixia molt avorrida i gens interessant, però a mesura que anaven passant les coses cada vegada em sentia mes intrigada per saber que és el que anava a passar. L’actitud que més m’ha sorprès ha sigut la de Chema, el company de classe d’Àngela. Era un xic molt estrany, al que li apassionaven els films de violència audiovisual, i com que la seva companya Àngela estava fent una tesi sobre això, van fer una bona amistat. Belén Morillas 

Aquest llargmetratge utilitza molt recursos com l’antítesi, contraposant personalitats d’alguns protagonistes, utilitza molt les mans con a mostra de por dels personatges. En algunes escenes s’observa en les parets pósters de pel·lícules que li agradaven a Amenábar en aquells temps com Vidas cruzadas, altres vegades per la sintaxi de les seqüències, empra el fundit en negre. Una de les coses que ens “enganxa” a vore aquest film és l’afegiment d’informació poc a poc per deixar-te amb eixa intriga característica del gènere de suspense. Es por dir que aquest film ens dóna una lliçó quant al cine com a indústria, ens diu que la indústria cinematogràfica està dirigida, és a dir, fa el que els espectadors demanen ja que l’objectiu és guanyar diners. També ens mostra l’oposició del cinema americà, generalment preferim vore pel·lícules americanes ja que pensem que són millors que les espanyoles, però he de dir que Tesis és un bon film espanyol.

Ángela tenia pensat fer la tesi de la seua carrera basada en el tema de la violència, però l’abandona abans de temps ja que es troba amb imprevistos que mai hauria pensat. Coneix Chema, un company de classe que l’ajuda a resoldre el cas de Vanessa, una xica desapareguda feia un temps. Ells dos descobrixen que ha sigut assasinada gràcies a l’ajuda de Figueroa, el professor que l’ajudava amb la tesi, però aquest mor al vore la pel·lícula d’aquest assassinat. Angeles i Chema descobreixen l’assasí: Bosco, un “amic” de Chema, al qual li agradaven les pel·lícules snuff. Bosco era un noi bonic i fa que Angeles es vaja enamorant d’ell i fique en dubte a Chema que durant tot el film ajudarà a Ángela en tot el que li és possible. Laura Montalban

M’ha agradat ”TESIS” perquè crec que és una pel.lícula intrigant, en la qual utilitza les mans com gest de por del personatges. L’autor vol expressar amb aquesta pel.lícula la morbositat audiovisual. Intenta enganyar-nos o distreure’ns amb escenes distintes que vol que tinguem una idea ja de qui es el assassí però deprés introdueix escenes i fa que dubtem Maria José López. 
Angela, una estudiant de comunicació audiovisual, vol fer una tesi sobre la violència. Té l’ajut del seu tutor per a tirar endavant aquesta tesi i també d’un amic seu que s’anomena Chema. El seu tutor, Figueroa, mor misteriosament mentre estaba veient una cinta de vídeo que ha trobat en la biblioteca del centre. Aquesta cinta era molt violenta. Angela agafa aquesta cinta i s’adona que tracta sobre un snuff movie, una pel.lícula il.legal que tracta sobre l’assassinat de gent inocent. Així comença la busqueda del responsable d’aquestes pel.lícules.
Alejandro Amenábar té molts recursos estil.lístics i juga amb la sensibilitat de l’espectador. Juga molt bé amb la il.luminació, també fa que no estigues segur del desenllaç de la pel.lícula, que vas canviant d’idea cada instant. I al final juga molt bé amb la morbositat dels espectadors el fet de voler mostar-ho i després no es veu. Sergiu