Aquell Short Cuts (1993) de Robert Altman, que a Espanya van traduir com a Vidas Cruzadas, ha marcat l’estructura d’uns quants films. No de bades Crash fou traduïda en Argentina com a Vidas Cruzadas. I és l’estructura i la sintaxi, a més dels ‘antivalors’ que denuncia (racisme, prejudicis, violència…), el que més ens interessa d’aquesta pel.lícula de Paul Haggis, guanyadora de tres óscars el 2006. A banda del flash-back inicial i la tornada final a la primera seqüència (circular) se’ns mostra com un seguit de talls curts (recordem el títol original de la pel.lícula de Robert Altman), d’històries sense nexe que, amb l’evolució del film, aniran unint-se, col·lisionant. La conjunció de les diverses seqüències demana, ben sovint, una sonora portada (metàfora d’eixa col.lisió humana que pregona el títol) o, en altres ocasions, un eixir d’un lloc per veure, a continuació, que són altres personatges els que surten (repeteixen les accions).
En la darrera seqüència, si considerem l’escena final com a epíleg, trobem un recurs ben literari, molt emprat al cinema i en altres formes de narració, la catarsi. La pluja baptismal del Josafat de Prudenci Bertrana, el plor alliberador de tantes situacions angoixants, la pluja que arrossega els mals acumulats al llarg d’una història, pren ací la doble forma d’una lleugera nevada al temps que es precipiten les guspires i encenalls d’un foc (també alliberador) on juguen uns xiquets aliens a la realitat que se’ns mostra, com aquells que jugaven amb les enrunes del dinamitat Cinema Paradiso.
Aquesta setmana, l’alumnat de 2n de Batxillerat, a més de la presentació dels diversos personatges que hi apareixen i les situacions de racisme que s’hi mostren, ens ensenyaran l’evolució dins el film de cada parella de personatges que redolen i col.lisionen com si foren boles d’un bitllar americà.
 |
| Cristian Sànchez |
L’AGENT ENGANYÓS
Al principi de la pel·lícula l’agent més major té com a company un agent novençà. Tot sembla anar bé fins que un dia, mentre patrullaven, detenen un cotxe on viatgen un productor de televisió i la seva esposa, tots dos de raça negra. L’agent més major comença a registrar a l’esposa davant del seu espòs, el productor, i en escorcollar-la toca on no cal tocar. Finalment, entre els sanglots de l’esposa i les llàgrimes del productor, els deixen anar. En veure aquesta escena ens fem un idea anticipada de com és algú, ho jutgem amb antelació. Gran és la sorpresa quan gairebé al final de la pel·lícula la mateixa dona té un accident de cotxe i queda atrapada pel cinturó. L’agent, gairebé heroicament, va a salvar-la. Ho intenta però no pot, i quan tots la donaven per morta, ell segueix insistint i la treu que esclate el cotxe. Llavors ens adonem dels prejudicis que ens fem amb les persones i de com la primera impressió és gairebé sempre falsa. Jesús Albiol
RACISME Podem observar actes de racisme al llarg de la pel·lícula, incidint sobre tot al principi. Un iranià i sa filla estan a una armeria i l’home es pensa que compren bales per cometre un atemptat. Tot seguit apareixen dos negres per un passeig i veuen una parella de blancs. La dona s’agafa a l’home perquè els negres li fan por. Aquesta parella de blancs arriben a casa i canvien els picaports de casa perquè li han furtat el cotxe. La dona, en veure el manyà, d’aspecte hispà, que porta tatuatges i té el pel curt, li demana a l’home que tornen a canviar tots els panys una altra vegada. Després, hi apareix una altra parella de negres rics en un cotxe i són parats per la policía, dos blancs. Un d’ells inspecciona a la dona i li toca massa on ella no vol.
En aquest llargmetratge s’observen diversos casos de racisme, però finalment tot canvia. Laura Montalban
UN EMBOLIC
Un inspector negre acudeix a un accident per a investigar-lo. Aquest té un germà que sempre va amb un altre xic que també es de raça negra. Els dos són delinqüents i van robar el cotxe al fiscal i la seua dona. El fiscal va demanar una persona negra per a la seua campanya i així rebre més vots, aquesta persona negra era l’inspector. La dona del fiscal mostra signes de racisme amb un manyà que va a sa casa, encara que després afirma que la seua millor amiga és la seua criada estrangera. El manyà té una filla menuda que rep un tret d’un iranià que va a comprar una pistola a una armeria on li va despatxar un venedor racista. La parella de lladres negres va atropellar un xinés que duia una furgoneta plena de persones d’origen asiàtic i el van deixar tirat prop de l’hospital on treballa la filla de l’iranià. La parella de lladres, a més, intenta robar-li el cotxe a un productor de televisió, també negre. Al productor i a la seua dona els van parar dos agents de policia mentre anaven muntats al cotxe. L’agent més major va mostrar signes de racisme dirigits a la parella, per ser negres, però l’agent després es torna, en una altra seqüència, a vore amb la dona però en una situació molt diferent i la salva d’un accident de trànsit. Aquest agent té un pare que està malalt i arriba a discutir amb una assistenta negra, perquè creu que el seu pare no esta ben atès. L’agent jove matarà el germà de l’inspector, el lladre negre, i el deixarà en un marge de la carretera. Tamara Gómez Quina vida més negra!
EL JOVE AGENT ROS
Aquest agent té relació, primer, amb el company que li va tocar a la comissaria. Un dia mentre patrullaven per la nit van parar a una parella: un productor de televisió i la seva dona . El seu company decideix registrar a la dona i tot aprofitant-se que es policia es passa un poc amb aquesta davant de la mirada del seu home. Al jove agent açò no li va agradar degut a les discriminacions racials i l’abús amb què el seu company l’ha tractada i decideix demanar un canvi de company.
Una nit ell estava passejant en el seu cotxe pels afores de la ciutat i es va trobar un xic negre fent autoestop, el germà de l’inspector. Per una sospita infundada l’agent es pensava que aquest volia atacar-lo i no va dubtar a disparar-li. Desgraciadament l’únic que volia fer era ensenyar-li el sant que ell tenia.
El film intenta que ens donem compte dels elements tant diferents i complexos d’una societat i mostrar el que ocorre quan alguns membres entren en contacte. Mostra els prejudicis de diferents races, classes socials i com alguns d’aquestos prejudicis podrien desaparéixer. Beatriz Hidalgo
El que semblava més bon xicot acaba incomplint els principis que defensava
TENDRESA En la parella del manyà i la seua filla es mostra una relació prou especial. Quan la filla està amagada sota el llit perque té por d´un tret que ha escoltat en la immensitat de la nit, és a dir te por a la violència que ja abans havia conegut en el barri on vivien, el manyà li confia la història de la fada protectora, amb una doble intenció: llevar-li la por i protegir-la per sempre. En l´escena en què l´home de la tenda dispara al manyà amb la intenció de matar-lo, la xiqueta ix per protegir al seu pare del tret d´una manera molt emocionant, ja que ara era ella qui portava la capa protectora que la fada li havia donat al seu pare. Tot acaba en un ensurt degut a l´ignorància de l´home de la tenda.
En la pel.lícula també es mostra una situació de prejudici racista per part de la dona del fiscal, ja que aquesta té por que hi haja una persona d’aspecte hispà dins de la seua casa arreglant el pany. pensa que aquest fara una còpia de la clau i li la donarà a algun amic seu. Cristian Sànchez La tendresa ens ve del personatge més sospitós. Prejudici
UNA PARELLA DE NEGRES Dos amics de raça negra passegen pel carrer, un d’ells criticant els blancs, quan es creuen amb una parella d’ells que anaven a pujar al seu cotxe, molt luxós. Un d’aquestos negres té la mala idea de furtar-los el cotxe i ho fan. Els apunten amb una pistola i els fan baixar del cotxe i se l’emporten.
A mi personalment, m’ha sorprès molt l’actitud d’aquestos negres perquè es queixaven d’alguna manera que la gent per el carrer els mirava com dient: “ves en compte amb aquestos dos que són negres” i ells estaven farts d’això però l’actitud que tenen en furtar el cotxe dóna que pensar i dóna en part la raó a aquelles persones que pensaven això; una de elles, la dona de la parella víctima del saqueig. Belén Morillas
LA MALFIANÇA, UN ALTRE PREJUDICI
L’iranià es un personatge molt previgut, tant que a la seva botiga tenia amagada una pistola que recentment li va comprar la filla per si entraven a furtar. Un dia va tindre problemes amb la porta de la botiga que se li va trencar i va cridar un manyà per a que li l’arreglara. Aquest li va dir que el problema era de la porta, que calia canviar-la sencera, però l’iranià es creia que li volia prendre el pèl i es negava a posar una porta nova, deia que amb una xicoteta peça era suficient. El manyà no va poder fer res més que anar-se’n a casa ja que l’altre no entrava en raó. Aquella mateixa nit van entrar a furtar a la botiga. Al matí següent l’iranià va a casa del manyà disposat a fer ús de la pistola.
Sara Segura
L’INSPECTOR I LA “MEXICANA”
L’inspector i la seua xica tenen un accident amb una xinesa. Acudeixen, un altre día, al lloc d’un accident entre una camioneta i un Mercedes. El conductor de la camioneta esta viu mentre que l’altre està mort en terra. El germà de l’inspector fa dies que no apareixia. La mare d’aquest li pregunta si havia vist al seu germà, que el buscara i si el veia que li digués que tornara a casa que ella no estava enfadada. Poc després l’inspector i la xica, descobreixen 300.000 dòlars dins d’una roda que hi havia en el maletero del Mercedes. L’inspector li diu al fiscal que veient l’historial del conductor de la camioneta, estava clar el que havia passat en aquell accident. Un poli deixa entrar al germà de l’inspector ( que estava fent auto-stop ) al seu cotxe, i pensant que aquest tenia una pistola, li dispara, i aquest mor. El poli deixa el cadàver en el lloc dels fets. L’inspector va a aquest lloc al dia següent i quan s’arrima veu que es el seu germà. Finalment es veu a l’inspector i la seua mare en l’hospital. La mare comença a plorar i l’acusa, que ell havia sigut el que havia assassinat al seu fill, ja que quan ella li va dir que el buscara, ell no va voler. Pablo Berbel
