Actituds lingüístiques

La Sociolingüística disposa d’un seguit de mots ben fortets: autodi, orgull, substitució… Tot i la duresa dels seus tecnicismens no deixa de ser una denúncia clara d’allò que aboca als catalano-parlants a sentir-nos cada vegada més estrangers a casa nostra. No sabem si aquest és el millor exemple d’autodi lingüístic però el complex d’inferioritat que se’n desprén és claríssim.

Fixem-nos que també trobem un exemple de LLENGUA EMBLEMÀTICA. ‘Hui més que mai’ l’eslògan resulta ser en valencià, però ahí s’acaba tota la voluntat. Sort que l’alcadessa no ha volgut canviar-se el cognom ‘Català’ per un de més adient als interessos del partit, com ara ‘Castellano’. Vegem que en diu l’alumnat:

Aquest vídeo és una mostra del poc respecte que tenim a la nostra llengua perquè si de veritat l’estimarem i la respectarem la parlaríem sempre, i faríem entendre als demés que no hem de canviar de llengua perquè la nostra és igual de vàlida que la seua, però encara i sabent-ho ens segueix passant.

La primera part mostra un home que varia la seua llengua a petició d’una persona del públic, però si tot l’acte en si està fet en valencià inclós l’eslògan, perquè ha der fer-ho? Ell ho canvia perquè no vol que ningú es moleste. Mal fet, sens dubte.

L’altre cas és la dona que com ja ha vist la reacció de la gent amb l’home decideix començar a parlar directament en castellà, tot i que ella mateixa diu després que el valencià és la seua llengua.Pareix molt estrany que encara hui en dia nosaltres mateixos siguem els que continuem posant barreres i no posem interés per aprendre una altra llengua o almenys per entendre el que ens volen dir qui la parlen. Nerea Hernàndez

En aquest vídeo podem observar a dues persones que estan assistint a un esdeveniment important i que es troben en aquesta situació d’inferioritat lingüística. En el primer cas tenim a l’alcalde de Vila-real dirigint-se al públic, al principi parlant en català, fins que arriba un comentari d’una persona demanant-li que parle en castellà. Ací podem vore la importància que tenen els altres en el fet que deixen a l’altra persona parlar en el idioma que li correspon, ja que el català té igual d’importància que el castellà, encara que en este cas no ho respecten. Com que es veu pressionat pel públic i no té una altra eixida més que continuar parlant en castellà, ho fa. Els altres deurien respectar-lo.

En el segon cas tenim a l’alcaldessa de Torrent que comença el seu discurs en castellà i disculpant-se per si en algun moment parla en valencià. Aquest cas és diferent perquè ella comença directament parlant en castellà i a més disculpant-se, com si no tinguera el dret de parlar en la seua llengua materna. A més en la sala tot el món l’aplaudia. La gent ha de respectar la llengua de cada persona i si les dos llengües i s’entenen, que cadascú parle en la seua. Patrícia Docopil

Al vídeo es pot observar clarament el menyspreu cap a una llengua igual de vàlida com un altra, el valencià. Haver de sentir com algú crida “habla en castellano” a una persona que, en un territori bilingüe, està parlant valencià, em pareix que està fora de lloc. Però encara m’ha sorprès més l’alcaldessa de Torrent, la qual es disculpa perquè la seua llengua materna es el valencià i té tendència a que quan parla castellà acaba parlant en valencià. Em sembla vergonyòs que un castellanoparlant discrimine el valencià, però que ho faça una persona per a la que el valencià és la seua llengua materna, això no té nom. No entenc la necessitat de demanar disculpes, parlar valencià es motiu de disculpa? I tampoc entenc el sentiment d’inferioritat que sent l’alcaldessa de Torrent. No crec que ser castellanoparlant implique el rebuig a un altra llengua i molt menys que ser valencianoparlant siga motiu de menysprear la pròpia llengua i pensar que el castellà es una llengua superior.

Espere que parlar valencià algun dia no siga motiu ni de vergonya ni de tenir un defecte i passe a ser una virtut. Tamara Gómez

Una vegada més, tal i como es mostra en aquest video, es produeix una falta de respecte sobre el català i un acte de mala educació al prohibir parlar-lo a dos persones que són valenciano-parlants des que tenen coneixement.
Cas que qui els escolta no entenguera el valencià, entendria que els demanessin que parlen en l’idioma que sí que entenen, en aquest cas el castellà, pero almenys ho haurien de fer de bones maneres; un “ perfavor”, distint to de veu… De ninguna manera el sarcasme que es mostra al vídeo. Si tots hagueren fet així, el català ja seria en aquest mateix moment una llengua morta i estic segura que hi ha molta gent que també moriría per dins si això ocorreguera. Alba Rodríguez

Això es el que no s’ha de fer, i encara menys si és a València. Es discriminar una llengua, però, Juan José no hauria d’haver-se passat al castellà, perquè tenia tot el dret de parlar en la llengua que el volguera. Però lo que m’ha sorprès més va ser quan la xica es disculpava per si es passava al valencià ja que eixa es la seua llengua materna i li sol passar això. Jo personalment crec que si tu tens una llengua materna no l’has de deixar de practicar-la perquè a la gent no li agrada com sona o perquè es diferent, i menys encara si estàs en un país que es parla eixa llengua.  Ioana Anghelina

Al començament d’aquest video, podem vore la ciutat de València, una ciutat bilingüe, on es parla perfectament el valencià. Bé, ací podem vore “l’autoodi” cap al valencià, llengua oficial d’aquesta comunitat.

Podem observar com hi ha un cartell on fica “hui més que mai”, això és un motiu més on es fomenta el valencià i on no te coherència aquell comentari de l’home “Habla en castellano”, es suposa que tothom sap o entén aquesta llengua.

El pitjor de tot es quan l’alcaldessa de Torrent demana disculpes per si parla la seua llengua, el valencià, a la pròpia València, on l’aplaudeixen quan diu això. Que ocorre? Perquè rebutgen aquesta parla? Perquè aplaudeixen el fet que parle castellà? Es diu AUTOODI a la pròpia llengua, al valencià. Laura Montalbán