“Pa Negre ” és una pel-lícula protagonitzada per un xiquet de menuda edat que ha sigut víctima de la vida i l’ambient de la postguerra. Aquesta pel-lícula té inici al bosc, on l’Andreu és testimoni d’una escena terriblement esgarrapadora; un home encaputxat estrangula a un altre i al seu fill amb el qual anava, tirant-lo per un precipici junt amb el cavall que espentejava el carro que contenia al xiquet. Les autoritats sospiten del seu pare sobre aquest fet, però Andreu lluita per defensar-lo i tracta de trobar el culpable.
A partir d’aquest moment es desenvolupa una història plena de misteri, vista i contada baix els ulls de l’Andreu, baix el seu punt de vista, la qual cosa fa que els successos adquireixen el toc d’innocència que caracteritza qualsevol xiquet. Aquest, ha d’estar present en tots els llocs en els quals es desenvolupa cadascuna de les escenes. Junt amb ell, cal esmentar la Núria, en Quirze i la Ploramiques.. que constantment l’acompanyaven. La Ploramiques surt en escena quan ha de donar alguna informació i fa el paper de xicona que sempre se’n va de la llengua. Un aspecte que cal mencionar, és el mal veure que té l’homosexualitat. Com a prova d’açò s’observa en un malson d’Andreu, la untada que se li fa a un home homosexual.
La família d’Andreu és una de les perdedores front a la guerra transcorreguda, pel que es relaciona amb el títol “Pa Negre” referint-se a que mentre els guanyadors poden tindre la riquesa de pa blanc, ells han de conformar-se amb pa negre. Aquesta família junt amb l’entorn social fan d’Andreu un petit monstre, ja que li fan viure una vida plena de mentides les quals ells odia. La seua mare per exemple, sempre li havia introduït la idea de defensar al seu pare front al que les males llengües deien d’ell i no creure-les, respectar-lo, acceptar-lo, fins que un dia es va donar compte que realment tenien raó, que son pare havia comés un delit i Andreu no fou capaç de perdonar-lo, és més, se’n va anar lluny de la seua família per decisió pròpia, a una escola. Però, el més trist de tot, és que el que havia de perdonar Andreu i no ho va fer era que son pare fora capaç de matar per què el seu fill tinguera una vida millor.Alba Rodríguez
El dijous 24 de març, en acabar la visita per València vam anar a Vila-real per veure la pel·lícula “Pa negre”.
Aquest film tracta sobre la postguerra i les seues dificultats viscudes des del punt de vista d’un noi d’uns 13 anys. A aquest noi li deien Andreu, i viu entre el món dels adults, replet de secrets que intenta anar descobrint durant tota l’obra.
La seua família pertany al grup dels vençuts, per aqueta raó tenen moltes dificultats amb el anomenats vencedors que s’aprofiten d’ells i els fan continus “xantatges”, com ara el seu pare que parla molts dels ideals però a l’hora de la veritat tot el que li ensenya al seu fill ell no ho fica a la pràctica i ell i la seua dona viuen en un món ple de mentides. Açò farà que al final de la pel·lícula el seu fill desprès de la mort del seu pare y desprès de saber en el mon de mentides en el que estava vivint, els acabe odiant, d’alguna manera, fins que no vol saber res mes de la seva família i rebutja sa mare.
D’altra banda, tenim els cosins d’Andreu, l’avia i les seues ties. Des del meu punt de vista el símbol mes representatiu que fa referència a la guerra és el paper de la seua cosina la Núria, que ha perdut una mà en la guerra i el xicot que està malalt.
Per últim, a mi m’ha paregut una pel·lícula molt ben feta però no m’agraden aquestes pel·lícules perquè en fan molt patir i no m’agrada veure el sofriment de les persones i menys el dels animals. Megan Hassanne 1r Bat-A
La pel·lícula Pa Negre ens conta la història del que ocorre amb les famílies que estan marcades per una guerra civil, en concret la del xiquet protagonista, Andreu, la seva família i els seus amics. Esta adaptada del llibre de “Pa Negre” i de “Retrat d’un assassí d’ocells”que aprofita el director per a contar la història la que relaciona amb el que viu Andreu, per això no es idèntica al llibre però ha fet una bona adaptació.
Em va semblar una pel·lícula prou ben feta i que sobre tot el que s’hi nota que el director volia plasmar era el que es vivia en la postguerra, la misèria que hi havia, el que algú pot arribar a fer per diners; com un xiquet d’aquella època pot arribar a afectar-li una situació com eixa. Crec que no vol plasmar fets històrics sinó que ens conta el que pot arribar a fer la guerra en una persona i com la pot marcar per a tota la vida.
Els personatges no els deixa del tot clars i hi ha alguna escena, com la primera, en què no ens explica el per què va caure el carro. L’element que fa açò es que la història ens la conta el xiquet desde la seua visió.
Recomanaria aquesta pel·lícula sobretot a la gent que haja llegit el llibre perquè no és una adaptació total però deixa coses clares i sobretot et dones compte que la guerra és molt complicada, així com els successos que ocorren, sobretot per als xiquets. Beatriz Hidalgo 1r Bat-A
El ‘pa negre’ de cada dia
Recentment s’ha estrenat la pel.lícula d’Agustí Villaronga ‘Pa negre’, basada en la novel.la homònima d’Emili Teixidor de qui pren també fragments d’altres narracions. La sala Babel de València ha estat l’única al nostre país, esdevingut Comunidad, on l’hem poguda gaudir en versió original. No mereixeria cap comentari si la V.O. fóra en xinès o alemany. Sobta, però, que tot tractant-se d’una pel.lícula rodada en la nostra llengua haja d’aplegar a les sales de Castelló doblada al castellà. Cal dir que a Babel hem hagut de visionar-la subtitulada en castellà, per si hom hi trobava dificultats dialectals. Una veïna, castellanoparlant, em confessa que va trobar més entrebancs amb ‘Carancho’, cinta argentina que encara volta per les pantalles i que no preveu, confiada a mostrar les variants d’una llengua tan diversa com l’espanyola, cap subtitulació aclaratòria.
La pel.lícula produïda per Isona Passola compta, a més de les habituals del Ministeri de Cultura, ICO, TVE…, amb la col.laboració de les televisions de Catalunya i de les Illes Balears. No cal dir que la TVV no està per a gaites… ni per a dolçaines, i encara menys per a tenores!
Que a Castelló no poguem veure un film rodat en la nostra llengua no deixa de palesar allò que l’Emili Teixidor, metafòricament, exposa a la novel.la i que, tan encertadament, recull Villaronga: després de la guerra Catalunya es va vendre al vencedor. També nosaltres, els valencians, fa temps que anem venuts!
Jesús Bernat Agut (19-10-2010)
L’Acadèmia del Cinema d’aquest plurilingüe estat ha triat ‘Pa negre’ per viatjar cap a Hollywood. Encara queda un llarg camí perquè Óscar parle en català, però ha estat un gran pas. Si s’acomplira la Constitució més a sovint no hauria d’estranyar ningú, però ben bé sabem que aquell article que parla de les llengües de l’estat com un patrimoni de tots els espanyols és lletra mullada. Malgrat tot, confíem, innocents com som, que aquest primer pas tinga la seguideta d’un camí cap a l’enteniment de la diversitat lingüística, de la pluralitat cultural.
L’any passat, abans dels Goya, el nostre alumnat ja va dir la seua sobre el film de Villaronga i la novel.la de Teixidor. Enguany els han sorprés amb la notícia quan estaven veient-la. En propers dies en parlaran.
No tot són flors, però. La moribunda Mostra del Cinema de la Mediterrània, que ja va deixar de ser un pont de mar blava allà cap a finals dels noranta, ha estat rematada. R.I.P: Rita i Popular.
Jesús Bernat Agut (29-09-2011)
La pel·lícula, Pa negre, tracta sobre els anys de la postguerra a Catalunya. Andreu, descobreix dos cadàvers, d’un pare i del seu fill, i les autoritats decideixen cargar-li les morts a son pare, però ell decideix ajudar-lo. Andreu comença a desenvolupar una actitud poc pròpia d’un xiquet de la seva edat.
Respecte a la repercussió mediàtica d’aquesta pel·lícula, els va portar als Premis Goya, guanyant el Goya a millor pel·lícula, a millor director i a millor actor protagonista d’entre altres. També, Pa negre, ha estat present en els Premis Gaudí, guanyant els premis de millor pel·lícula el llengua catalana, millor direcció, millor guió, entre altres premis. També aquesta pel·lícual, ha rebut varies nominacions com: La Conquilla d’Or en el Festiva Internacional de Cinema de Sant Sebastià i millor interpretació masculina principal per Francesc Colomer en els III Premis Gaudí. Parlant de la crítica, es positiva perquè aquesta pel·lícula reflectix molt bé els anys durs de postguerra i a més a més també es un clar exemple de cinema en Català, es revela com un perfecte exponent de cine nou. Pablo Trigueros
I, a més, haver estat triada per representar el cinema estatal als Óscar de Hollywwod.
Andreu troba el cadàver d’un home i el seu fill en el bosc en els anys de la postguerra rural catalana i culpen el seu pare. Durant la pel·lícula li succeïxen aventures inesperades que haurà de resoldre i també descobrirà coses noves. Andreu tractarà de lluitar contra una societat adulta repleta de mentides…
Crec que la pel·lícula ha sigut molt interessant. El que li fan al seu pare no em pareix correcte perquè no se sap si ha sigut ell, l’actitud d’Andreu per a mi no ha estat la correcta perquè sa mare li ha donat tot i després renúncia a ella. Però el que no m’ha agradat ha sigut el final perquè et deixa amb la intriga i haguera estatmillor si haguera acabat amb un final tancat.Javi Alarcón
Ben tancat és el final, potser massa!
Andreu era un jove que va créixer en l’ època de la postguerra i pertany al ban dels perdedors.
Al seu pare el van acusar, tancar i matar per ser acusat d’un crimen que no ha comés. La seua mare es veu obligada a treballar en una fàbrica per a poder mantindre al seu fill i a ella mateixa. Andreu ha de viure amb els familiars de la seua mare perquè ella treballa però amb el temps començarà a viure amb els amos que no tenien fills i Andreu començarà a rebutjar a la seua família per totes les mentires que li van dir per a protegir-lo.
Pa Negre és una molt bona pel·lícula però amb un final molt tràgic i inapropiat segons els meus gustos. Deurien de traure una segona part en la que explique qui és Pitoriu per que això no s’acaba de entendre molt bé. També saber si el seu pare, és a dir, el pare de Andreu era realment culpable de la mort d’aquell home i xiquet, si l’han jutjat malament o realment tenia la culpa. Crec que realment el que havia ocorregut és que el seu pare ha matat a aquell home per què els seus amos el van a obligar però també crec que podia fer una altra cosa per a no matar-los, és a dir, que tenia una altra solució però ha agafat aquella per a que amb el temps puga amenaçar als seus amos amb delatar-los si no cria al seu fill.
Però de totes formes encara que ell haja matat a aquelles persones això no vol dir que a el li deurien de matar… Personalment, pense que matar a les persones per a castigar-les no em pareix molt bé.
En conclusió, espere que traguen una segona part de la pel·lícula en la que explique millor el que ha ocorregut i amb un final millor. Lorena Micula
Pa Negre II amb les solucions d’allò que no enteníem
Va passar en Catalunya al anys de la postguerra. Andreu era un xiquet d’una família pobra. Un dia caminant pel bosc es va topetar dos cosos morts. Havia sigut un assassinat i culparen son pare perquè li queia malament a l’alcalde. A l’Andreu li comencen a passar coses que no entén, com la sexualitat, el que son pare fóra l’assassí, el Pitorriu..,
M’ha agradat, És dura, perquè en aquells anys no és com ara. En aquells anys allò era una dictadura. Ahí no pagava el roí per roí, ahí pagava just per pecador. Si li queia malament a l’alcalde el mataven i avant. Tant els feia que fóra o no el culpable. Andreu es normal que es comporte així, perquè a la seua edat no hauria de patir tant. I veu com l’alcalde vol forçar sa mare; la seua cosina vol que aprenga a cardar… ell no entén res. Creu en angels i dimonis. Creu que son pare és el roí perquè la viuda li calfa el cap tot dient-li que son pare era un assassí. Ell no creu ja en ningú. Per a la seua edat això no ho hauria de viure.
Els xiquets d’ara no es preocupen de res! Només dels seus estudis! M’agrada però falta més final, m’he quedat amb ganes de més! Amanda Granell
Et recorde, Amanda,… que el final és agre però rodó
Durant els durs anys de la postguerra, en una zona rural de Catalunya, un xiquet que es deia Andreu, troba un dia en el bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. L’alcalde sospitava que el que els havia matat era el pare d’Andreu. Aleshores, es produeix en Andreu una consciència moral que s’oposa a la mentira, instrument del món dels adults, i arriba a negar a sa mare.
M’ha paregut prou interessant, perquè durant tota la película et conta com vivien en els temps de la postguerra i les dificultats que tenien en la seua vida, i la forma de jutjar algú sense tindre proves contra ell, només perquè li queia mal a l’alcalde. En general es una pel.lícula molt ben feta, perquè explica el fet que vivien en una casa que no pertanyia a ells sinó als amos. A més, explica la vida plena de mentires que tenia Andreu, i tot per a que ell puguera traure profit a la seua vida i no acabar com els seus pares, pobres i treballant per a altres persones.Víctor Blanch
Un dia un xiquet de una família pobra és testimoni d’un assassinat d’un home I del seu fill. Andreu dóna part als seus pares i a la guàrdia civil. L’alcalde sospita del pare d’Andreu que ha de fugir a França per a protegir-se de la guàrdia civil. Andreu se’n va a viure amb la seua àvia, les seues ties I els seus cosins.
El xiquet viu les mentires que li diuen els grans i la seua imaginació li juga males passades. La història mostra que no totes les històries acaben amb un final feliç.
La pel·lícula m’ha paregut molt interessant i ben feta, mostra com era la vida de la gent pobre que havia de menjar el pa negre mentre els rics tenien tota mena de luxes. La situació de la família d’Andreu és molt injusta igual que la forma de jutjar a la gent sols perquè tenen uns ideals diferents als altres. Per una altra part he observat que hi havia gent que parlava en dialectes diferents del català i li donava com més vida a la pel·lícula.
El final ha estat be però hi ha coses que es queden sense esbrinar. Alejandro Ocaña
Pa negre tracta d´un xiquet que rep molta informació que ell desconeixia i té problemes per assimilar-la tota ja que quasi tot és mentida. A causa de totes les mentides que rep rebutja i renega de la seva família. Javi Llop
Nyàs concissió!
L’acció té lloc durant els anys immeditament posteriors a la Guerra Civil, en un poble de muntanya. El protagonista és Andreu, un xiquet de classe humil, fill d’un destacat home d’esquerres, ara represaliat per pertànyer al ban dels perdedors. En el bosc, el xic descobreix dos morts, casualment durant un passeig pel bosc. Pareix que no han caigut accidentalment pel barranc, sinó que han sigut assassinats.
M’ha agradat. Allò que no m’ha paregut molt bé ha sigut quan Andreu renega de la seua mare. El problema que ha tingut la pel·licula és el català que parlen els personatges ja que el autor juga amb el dialecte de la zona. Jaime Muñoz
Tot i la dificultat en la comprensió dialectal, és un element que enriqueix el film
L’Andreu és un xiquet que viu a Catalunya durant els temps de la immediata postguerra, quan Espanya en general és un país en desequilibri. Hi ha forta contradicció d’ideals en la qual uns recolzen el bàndol dels vencedors, és a dir, la dictadura de Franco, mentre que els altres no volen canviar els seus ideals, el bàndol dels republicans. En la hisòria es veu com l’Andreu perd la seua innocència d’una manera repentina i se n’adona que el món està replet de mentides i d’enganys, que tot el mon té alguna cosa que amagar i arriba un moment que no sap que creure, per tant, les circumstàncies que viu el xiquet fan que canvie la seua personalitat i ”el monstre” que el xiquet porta din seu isca fent que el xiquet renuncie a la seua vida i família. Byron Gabarri
