AUTOBIOGRAFIA
Ara que estic, estadísticament,
a la meitat de qualsevol trajecte,
enmig de qualsevol periple,
amb una alforja carregada de records per viure
i una altra farcida d’eixes petites foteses per oblidar,
ara, en aquesta edat que obliga a mirar
a mirar cap arrere, i cap avant,
potser siga hora de fer parada,
de fer inventari de les hores i dels dies
que inevitablement han passat,
d’una infantesa feliç en la innocència,
d’unes primeres passes, diuen, sobre un carrer empedrat
acompanyant una sotana amiga,
crossa que m’ajudava en cada pas,
amb el somriure d’aquell sant home
que llegia i pregava en passejar.
D’un record de pa mullat
del saquet de berena del pare
i un olor de Heno de Pravia de mare,
d’un tricicle, d’un germà,
de jocs al carrer
amb amics de genolls pelats,
cal·ligrafia Rubio
i aquelles de pala a olla
en tele de blanc i negre.
Temps de gínjols i cireres,
de regalèssia i bicicleta,
de descobrir les xiques,
d’estar, irremeiablement, enamorat
entre teoremes i equacions,
ortografia i declinacions
en Formación del Espíritu Nacional.
De barba i rebel·lia
de manifestació i puny
pel pobre, per l’humil,
com una bandera enlairat.
D’apunts , de PNNs i vagues,
de servei entre armes,
d’obediència cega,
de disciplina callada i uniformitat.
Dels temps d’escola a llibres
de nord a sud d’aquest País invertebrat,
de sugragis, referèndums
de mans que s’acaronen
en nits sota la lluna,
de mirades que busquen llavis
que es troben i furten
paraules que estimen i brollen
en vida d’un fill i una filla
que enceten volades de llibertat.
Sí, convé fer parada,
i ara, oblidat el canalla
que ens havia engabiat,
lliurada la veu que volia cantar,
arrecerar-me en una casa,
encendre la llar,
fruir d’una mirada,
d’un somriure, d’una conversa
amb aquests majors que ens han fet ser,
que ens fan estar.
Buscar, encara, la complicitat
de qui m’ha acompanyat en un bes,
el mateix primer bes,
i compartir aquest demà que se’ns ve al damunt,
amb cadascuna de les absències,
amb la certesa que res no tornarà
i, que, en obrir cada matí la porta,
en fer la primera passa en creuar el brancal,
renovar la promesa de gaudir
cada raig de sol,
cada gota de pluja,
de l’olor del pa a la fleca,
d’un café o d’un poliol
i qualsevol cosa senzilla
i qualsevol cosa senzilla
que em recorde
com n’és de fugissera
aquesta vida.
Josep-Joan Miralles. Sota el cel dels hometerra.
Josep-Joan Miralles i Torlà (Vilafamés, 1960) és mestre. Va estudiar magisteri a Castelló i es va llicenciar en Geografia i Història a la Universitat de València. Professionalment ha exercit com a mestre a Vistabella i al centre de Formació de Persones Adultes Titant lo Blanc, de l’Alcora. Actualment treballa al CEFIRE de Castelló.
 |
|
| Josep-Joan Miralles (segon per l’esquerra) a l’Agència Municipal de Lectura de Costur durant la presentació d’Un conte piulat |
Com a creador literari, ha publicat els contes infantils Xaloc i el mar (2006) i Un conte piulat (2008) els guanys dels quals es destinen al finançament dels projectes solidaris que l’ONG ASAMANU ÀFRICA desenvolupa al Senegal, entre els quals destaquen els educatius, com ara la construcció i dotació d’escoles, i els sanitaris, però també cal esmentar-ne d’altres com la fabricació de melmelada per aprofitar l’excedent estacional de fruita i de sabó. En aquests projectes solidaris també han participat els escriptors Joan Pla i Pep Castellano, autors que ja en van visitar a la Primavera Literària el anys2006 i 2004 respectivament.
Ha publicat també les novel·les Un somni vora el mar (Edicions del Bullent, 2004) i Matinada de llops (Edicions del Bullent, 2006), guanyadora del XXV premi de narrativa juvenil Enric Valor i guardonada amb el IX Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversiari de Filologia Valenciana (2008) en la modalitat de Literatura Infantil i Juvenil.
Un somni vora el mar narra les peripècies de Conrad, Jordi, Agustí i Núria, els quals a les acaballes de l’estiu, passades les festes de Vistabella i separat de les amistats i amors estiuencs, es proposen baixar dels peus del Penyagolosa a Benicàssim pel riu Montlleó, passar uns dies a la platja amb els amics i les amigues i tornar després a Vistabella. La història, però, es complica amb una sèrie d’imprevistos entre els quals fins i tot hi ha un atracament.
Matinada de llops transcorre a l’estiu de 1528. El poble de Vilafamés ha de satisfer una multa al rei per haver participat en el moviment agermanat. L’assassinat de l’home que havia de portar els diners a València amenaça amb la misèria de les famílies. Un poble amb por s’avalota, l’assassí ha de ser trobat, i els diners. Totes les sospites asssenyalen Adil, un jove morisc. Una cacera cruel a l’home s’enceta. L’amor, però, farà que s’obri un clivell en la sospita, i els raonaments d’un jove capellà faran trontollar les acusacions.
Sota el cel dels hometerra (Onada edicions, 2008) és el seu primer poemari, una història de quotidinaitat, un recull de sentiments sobre els homes i les dones, els treballs i els costums i el pas inexorable del temps que en nom del progrés esmicola la centenaria cultura popular i la saviesa dels nostres avantpassats que, tanmateix, són els valors segurs sobre els quals hem de construir el futur per no sucumbir com a poble engolits per la globalització que ens amenaça.
Enllaços web:
L’obra Matinada de Llops de Josep-Joan Miralles gana el Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor
Quadern de propostes didàctiques per a Un somni vora el mar: Propostes per a Somni
Quadern de propostes didàctiques per a Mantinada de llops: Propostes per a Matinada
Bloc d’Edicions del Bullent
Suplement Aula del Diari Levante
