Avui ja no hi ha dubtes sobre allò que s’amaga darrere la globalització. Els rics són cada vegada més rics, els pobres accentuen la seua condició i l’única cosa que compta és la grandària del mercat. El cinema també és un mercat però encara crèiem, innocentment, que allò de ‘fer pel.lícules ben fetes’ volia dir ser estricte i respectuós amb allò que es conta.
Dues pel.lícules produïdes pels nord-americans, que no parlen dels Estats Units, ens serveixen d’exemple: Quills i Chocolat, totes dues oscaritzables Quills ens parla dels darrers temps del Sade, confinat en una mena de psiquiàtric de la França post-revolucionària. Sembla, però, que el fet que Sade fóra un escriptor francés o que l’acció es desenvolupe al país gal, no compta a l’hora de veure la lletra impresa. Qualsevol espectador se’n pot anar convençut que el marqués, esperonat per la seua bogeria, escrivia les seues novel.les eròtiques en anglés. També la sang o els propis excrements tenien propietats de torcimany i omplien parets i vestimenta pròpia en testaments murals de la llengua de Shakespeare. Per la seua banda Chocolat és un conte de fades que se situa a França (potser també per raons de mercat, si pensem en la Juliette Binoche) on l’únic respecte per la llengua i la cultura franceses es troba en el títol. No ens entretindrem massa en el fet que un alcalde francés reba tots els filigresos, cada diumenge, a la porta de l’ésglésia com si es tractara d’un ‘pare protestant’ eixit de ‘la casa de la pradera’. Tampoc en la total desconexió del personatge interpretat per Johnny Depp (hippie post maig-68) aparegut l’any 59. Sí que trobem totalment desencertats uns cants en anglés dins aquella gal.la parròquia o el fet que aquell petitó poble francés, on el ‘chocolat’ estava capgirant l’ordre establert, fera els seus pregons escrits en anglesa llengua.
La darrera pel.lícula on apareix el també osacritzable Javier Bardem sembla més respectuosa en aquest sentit. No volem ser malpensats i suposar que l’anticastrisme de ‘Antes que anochezca’ exigeix una major permisivitat cap a la llengua de Cervantes i els cubans. El fet és que, tret d’unes ratlles marcades en un arbre (?), l’escriptura de l’autor Reinaldo Arenas es mostra en la mateixa llengua que sa mare i el veïnat li havien ensenyat
El bon cinema haurà de decidir si el mercat ha de prevaldre sobre el respecte a les cultures que ens vol mostrar. Fóra bo que el cinema ens portara a conèixer móns i no a anul.lar-los. La interculturalitat passa pel respecte de les llengües. Potser la globalització hollywoodiana acabe sent una mostra més d’imperialisme ianqui.
Ara t’enteres?
Jesús Bernat Agut 2001
