El cap de Cavalleria, on hi ha aquell far tan bonic, és un dels punts on s’aplega la gent per veure com, a boqueta de nit, al capvespre, l’hora baixa… i també el sol. Hi ha l’espectacle del sol pintant els retalls de les serres o fent un riu d’or sobre la mar… i hi ha l’espectacle de la gent amb la càmera o el mòbil que tracta d’immortalitzar un fet diari. La cosa és que, ho sabeu, tinc la dèria dels fotògrafs fotografiats; en aquesta ocasió, i ja en van 17, us faig una mostra del que vaig replegar a Menorca fa dos anys, al març (ja heu observat que porten mànega llarga). Podeu ampliar les imatges de cada galeria.
A més dels mòbils, tan immediats i amanosets, hi ha qui s’agrada de fer una bona foto, enquadrar-la, enfocar, esperar el moment idoni… També, de vegades sense voler-ho, qualsevol roca li fa de llenç al sol per dibuixar una ombra i regalar-nos un autoretrat, d’eixos més allargassats i agraïts. També en vam dedicar una entrada, L’ombra del fotògraf.
Un altre dels elements més visitats i fotografiats són els monuments talaiòtics…
Alguna vegada, l’objectiu guaita cap a un altre costat, tot i que a les espatles hi haja un bon enquadre…
I sí, també hi ha fotògrafs a les esglésies, al descans vora el port, al mercat o en aquelles escales de Mò
I ja a Manises, encara hi ha l’ocasió per fotografiar un darrer fotògraf… l’autoretrat.
