Rocío Carrasca, la de l’Alforí, és també un dels personatges d’aquesta faula, on uns arbres decideixen marxar davant la sequera que amenaça la seua supervivència. El desig i el fet de moure cap a terres més fresques i humides afegeixen a l’aventura algunes reflexions sobre el canvi climàtic i les migracions que se’n deriven. El conte, que va obtenir el XXXII Premi Francesc Bru de Narrativa en Valencià a la Vila de Canals amb el títol de Fitomigrants, li va agradar tant a la nostra il·lustradora que va acceptar la proposta d’incorporar-hi alguna aquarel·la. La cosa és que, amb una bona dosi d’esforç afegit a les moltes tasques que porta endavant, en unes setmanes tenia enllestit un seguit de propostes que narraven visualment la nostra història; una col·laboració que enriqueix d’allò més aquesta faula i que fa de la conlloga imatge-paraula un tàndem ben profitós que sempre hem proposat en anteriors reculls: Del bes i l’absència (amb fotografies), Del camí i la mar (amb dibuixos de 10 col·laboradors) i a Set línies sota la pluja (amb creacions de Cèsar Canós). Hem d’agrair a Onada l’esforç i la qualitat de les reproduccions en color que ens ofereix dins d’aquest darrer llibre.
En acabar la narració apareixen unes propostes didàctiques on també suggerim algun exercici sobre les originals i magnífiques aquarel·les d’aquesta jove ‘de carrasca’. Observareu que totes tenen uns elements exòtics repetits i un fragment del text per la vora.
Us adjuntem ara algunes de les aquarel·les de Rocío Carrasca que il·lustren el llibre.
(premeu damunt per ampliar-les)
Qualsevol ensenyant atent hi advertirà diversos exercicis. Cada imatge, tota sola, ja obre un argument possible, una nova faula. En properes entrades afegirem d’altres aquarel·les que acomboien aquesta narració, Quan els arbres marxen. Fitomigrants.
